Missa d'acció de gràcies i de comiat

És difícil dir adéu, en tota experiència d'amistat sempre hi ha la consciència de la limitació que un dia tindrem que canviar, però això no treu que viquem cada moment intensament. Quinze anys a Tortosa han estat una experiència molt bonica, i com la rosa, no soles ha estat el perfum i el color, sinó també les espines. Però ha valgut lapena. Per això el que he viscut en aquests quinze anys marquen la meva biografia de forma definitiva. Ara, quan tinc que afrontar dificultats, tinc presents cares concretes que també les han afrontat i també quan tinc alegries també tinc cares concretes amb les que he compartit el goig i l'alegria. També quan tinc tasques concretes per fer present al Crist en el món, em sento acompanyat per tant sacerdots, diaques, laics, religiosos i religioses que han estat per a mi un testimoni d'amor al Crist i als demés.

En aquesta missa, l'acció de gràcies és a Déu perquè m'ha donat la oportunitat de compartir aquesta gran família diocesana i també, ara que tinc que marxar, el meu adeú està amarat de la dolçor de aquells amb el que he fet el camí, unes vegades en la llum, altres en la foscor, però sempre units per una estima que té el seu fonament en el Crist. En la meva memòria permaneixeran moltes coses, però una de forma molt concreta, una devoció més gran a la Mare de Déu, que enmig de la mar, la recordaré dient: Nostra Cinta sobre tot!

Gràcies per tantes coses.

Que Déu ens beneeixi.

Festa de la Sagrada Família

Una festa que cada vegada adquereix una nova dimensió davant d'una societat que, per voler salvaguardar els drets de cada persona, ha desestabilitzat una institució mil·lenària, formada per un home i una dona.

Són molts els missatges del Sant Pare, i dels bisbes que han assenyalat aquesta situació, però en ells també s'insisteix en subratllar la novetat de la família cristiana.

És hora de prendre decisions importants pel futur de la nostra societat i per la vida de cadascú. La crisi que vivim és com una crida a donar una resposta. Els cristians, en aquests moments més que mai, tornem a l'Evangeli, i allí contemplem la novetat que aquest aporta a totes les realitats humanes, també al de la família. Es tracta d'una aliança d'amor entre un home i una dona, d'un àmbit de vida i d'educació dels infants -que són el nostre futur-, d'un espai i experiència comunitària que és verdader lloc d'aprenentage, que obriran la vida de cada persona i farà possible ser bons ciutadans.

Cert, el punt més ferm i més dèbil també està principalment en l'home i la dona que volen viure en aquesta relació d'amor mutu. Aquí està la qüestió perquè, el nostre estil de vida, fa que això no pugi donar-se per adquirit, una vegada i per sempre, sinó que ha de ser renovat constantment.

Cal deixar-se il·luminar pel testimonitatge de la sagrada família i demanar-li les ajudes i portar endavant una realitat tan humana i decisiva pel futur del nostre món i el de l'Església.

Bona festa de la Família.

Dia de Nadal

Nadal és la festa de la Visita de Déu.

El Fill etern es fa un home com nosaltres. És una festa marcada per la confiança i l'alegria i que té ocm a fruit la fraternitat, perquè si Déu s'ha fet Home, si Ell s'aproxima a nosaltres, d'aquí neix el reconeixement també, d'una nova dignitat per totes les persones i d'un nou motiu per a viure com a germans, és a dir, per ESTIMAR.

El Nadal celebra aquesta visita de Déu, que es va realitzar, va arribar a la seva plenitud en el naixement de Jesús, el Fill de Déu, de la Verge Maria. Una vinguda que marca el temps, la història dels homes, i que està oberta al retorn de Crist al final dels temps, on culminarà el camí de vida que Crist ha iniciat.

Quina diferència respecte a tot l'esforç que han suscitat tants mitjans de comunicació, parlant pel fi del món, anunciat pels calendaris mayes. Pensem més en veure on construim la nostra vida, si en profecies falses o en aquest Déu que tan ens estima i ens convoca a viure una franternitat que sempre està en creixement.

BONA FESTA DE FAMÍLIA

Retaule Altar Major, catedral de Tortosa

Una salutació a tots els nens i als pares i mares que tant els estimen, els avis també faran festa i sentiran de prop la visita i l'estima dels seus fills. Que l'alegria sigui el to d'aquestes festes que no poden quedar-se només en les tradicions, sinó que han de creixer per viure el Nadal en aquest món canviant i tantes vegades difícil.

Confirmacions a Bítem i Alcalà de Xivert

Confirmacions a Bítem

En aquest mes, he recorregut la diòcesi de punta a punta, celebran el sagrament de la Confirmació, Alcalà de Xivert, Bítem, Benicarló, Santa Bàrbara, Tivenys...

Celebrar la confiramció en aquest moment de l'any té un gran significat al situar-ho dins del temps de l'Advent, marcat per l'esperança. És una possiblitat per continuar la resta del curs escolar, com un desenvolupament de la realitat viscuda en la celebració de la Confirmació. Sabrem aprofitar-la?

Les confirmacions sempre tenen aquest doble sabor d'alegria, pel do de l'Esperit en tants joves, i al mateix temps de gran preocupació perquè moltes vegades sembla que tot acaba allí i no doni fruit. Possiblement no tenim criteris per medir els efectes del do de l'Esperit en el cor de les persones. Sempre ens caldrà un actitud de confiança, que mai els joves puguin veure en els nostres rostres la recriminació que els diu: no ho feu bé, no esteu a l'alçada.

Confirmacions a Alcalà de Xivert

Cert que l'educar implica també una correcció per estimular la decisió de les persones, però en l'ordre de la fe, la útlima paraula la té l'acció de Déu en la resposta de cadascú. A nosaltres ens cal ser com Joan el Baptista, preparar el camí, acompanyat del nostre propi testimoni.

Ordenació diaconal

La ordenació d'un servidor de l'Evangeli, és una bona notícia per tota l'Església. El passat dia 5, a la parròquia de Flix, vaig ordenar diaca a Tomàs Biernés.

Una celebració intensa i molt participada. Una gran presència de sacerdots diocesans i de religiosos de la Sagrada Família, doncs Tomàs va treballar durant molts anys en un col·legi d'aquesta congregació.

Déu crida constantment i el tema fonamental és veure com en aquest moment, les comunitats cristianes tenen necessitat de pastors. No fa falta que Déu ens cridi per telèfon a cadascú, es clara la seva crida perquè Ell, des del principi, vol incorporar tots els homes a la seva família, a l'Església.

Tomàs realitzarà el seu ministeri diaconal a les parròquies de Flix i Riba-roja. Serà una nova etapa per la seva vida, que ara, en un moment ja de maduresa vol ser instrument de l'Evangeli per als demés.

El Senyor l'acompanya, l'Església se n'alegra i jo, com a bisbe, dono gràcies a Déu, per aquest nou diaca, que està obert a ser un dia, ordenat prevere.

El seu testimoni pot ser una crida per a altres que en una edat semblant a la seva també poden fer de la seva maduresa una ofrena per al servei del ministeri eclesial.

M'acomiado de totes les comunitats monàstiques de la diòcesi

Estic a la porta d'entrada a la Clausura de la Cartoixa de Benifassà.

És una visita de despedida amb les germanes que perseveren en aquest monestir envoltat de muntanyes, en un gran silenci.

Aquesta visita recorda també, les que ja he fet a totes les comunitats monàstiques de la nostra diòcesi. En la meva vida com a servidor de l'Evangeli, la vida monàstica sempre ha tingut una presència especial. Em sento molt acompanyat per tantes comunitats que a soles, davant d'Aquell que coneix els cors de cadascú, preguen; i amb la seva vida fraterna donen testimoni de la força renovadora de l'Evangeli.

En el cor de la nostra cultura, tan marcada per l'espectacle, per fer-ho tot visible, per fer confessions públiques davant les càmares de la televisió, aquestes dones que estimen al Crist i preguen per l'Església i per tots els homes són testimoni d'autenticitat, que sempre caldrà agrair a Déu.