Estic a la porta d'entrada a la Clausura de la Cartoixa de Benifassà.
És una visita de despedida amb les germanes que perseveren en aquest monestir envoltat de muntanyes, en un gran silenci.
Aquesta visita recorda també, les que ja he fet a totes les comunitats monàstiques de la nostra diòcesi. En la meva vida com a servidor de l'Evangeli, la vida monàstica sempre ha tingut una presència especial. Em sento molt acompanyat per tantes comunitats que a soles, davant d'Aquell que coneix els cors de cadascú, preguen; i amb la seva vida fraterna donen testimoni de la força renovadora de l'Evangeli.
En el cor de la nostra cultura, tan marcada per l'espectacle, per fer-ho tot visible, per fer confessions públiques davant les càmares de la televisió, aquestes dones que estimen al Crist i preguen per l'Església i per tots els homes són testimoni d'autenticitat, que sempre caldrà agrair a Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.