Un any més, Lourdes ha estat un temps de gran
intensitat espiritual que abasta al mateix temps la pregària i la germanor. M’ha sorprès
el grup de joves que ens acompanyava. He vist en ells, com altres anys, un
signe d’esperança. No m’he sentit defraudat. Aquest any tot ha girat al voltant
de la memòria del Sant Rosari. Santa Bernardette va aprendre de la Mare de Déu
a resar-lo. Una manera d’indicar a tots els cristians el valor d’aquesta
pregària humil, senzilla i fonamentada en els Misteris del Senyor i de Maria.
La pregària en la gruta m’ha ofert la possibilitat d’observar tantes mirades,
tants gestos de persones concretes que porten al cor una fe viva i una gran
capacitat d’estima, és a dir, d’atenció i donació a l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.