Missa d'acció de gràcies i de comiat

És difícil dir adéu, en tota experiència d'amistat sempre hi ha la consciència de la limitació que un dia tindrem que canviar, però això no treu que viquem cada moment intensament. Quinze anys a Tortosa han estat una experiència molt bonica, i com la rosa, no soles ha estat el perfum i el color, sinó també les espines. Però ha valgut lapena. Per això el que he viscut en aquests quinze anys marquen la meva biografia de forma definitiva. Ara, quan tinc que afrontar dificultats, tinc presents cares concretes que també les han afrontat i també quan tinc alegries també tinc cares concretes amb les que he compartit el goig i l'alegria. També quan tinc tasques concretes per fer present al Crist en el món, em sento acompanyat per tant sacerdots, diaques, laics, religiosos i religioses que han estat per a mi un testimoni d'amor al Crist i als demés.

En aquesta missa, l'acció de gràcies és a Déu perquè m'ha donat la oportunitat de compartir aquesta gran família diocesana i també, ara que tinc que marxar, el meu adeú està amarat de la dolçor de aquells amb el que he fet el camí, unes vegades en la llum, altres en la foscor, però sempre units per una estima que té el seu fonament en el Crist. En la meva memòria permaneixeran moltes coses, però una de forma molt concreta, una devoció més gran a la Mare de Déu, que enmig de la mar, la recordaré dient: Nostra Cinta sobre tot!

Gràcies per tantes coses.

Que Déu ens beneeixi.

Festa de la Sagrada Família

Una festa que cada vegada adquereix una nova dimensió davant d'una societat que, per voler salvaguardar els drets de cada persona, ha desestabilitzat una institució mil·lenària, formada per un home i una dona.

Són molts els missatges del Sant Pare, i dels bisbes que han assenyalat aquesta situació, però en ells també s'insisteix en subratllar la novetat de la família cristiana.

És hora de prendre decisions importants pel futur de la nostra societat i per la vida de cadascú. La crisi que vivim és com una crida a donar una resposta. Els cristians, en aquests moments més que mai, tornem a l'Evangeli, i allí contemplem la novetat que aquest aporta a totes les realitats humanes, també al de la família. Es tracta d'una aliança d'amor entre un home i una dona, d'un àmbit de vida i d'educació dels infants -que són el nostre futur-, d'un espai i experiència comunitària que és verdader lloc d'aprenentage, que obriran la vida de cada persona i farà possible ser bons ciutadans.

Cert, el punt més ferm i més dèbil també està principalment en l'home i la dona que volen viure en aquesta relació d'amor mutu. Aquí està la qüestió perquè, el nostre estil de vida, fa que això no pugi donar-se per adquirit, una vegada i per sempre, sinó que ha de ser renovat constantment.

Cal deixar-se il·luminar pel testimonitatge de la sagrada família i demanar-li les ajudes i portar endavant una realitat tan humana i decisiva pel futur del nostre món i el de l'Església.

Bona festa de la Família.

Dia de Nadal

Nadal és la festa de la Visita de Déu.

El Fill etern es fa un home com nosaltres. És una festa marcada per la confiança i l'alegria i que té ocm a fruit la fraternitat, perquè si Déu s'ha fet Home, si Ell s'aproxima a nosaltres, d'aquí neix el reconeixement també, d'una nova dignitat per totes les persones i d'un nou motiu per a viure com a germans, és a dir, per ESTIMAR.

El Nadal celebra aquesta visita de Déu, que es va realitzar, va arribar a la seva plenitud en el naixement de Jesús, el Fill de Déu, de la Verge Maria. Una vinguda que marca el temps, la història dels homes, i que està oberta al retorn de Crist al final dels temps, on culminarà el camí de vida que Crist ha iniciat.

Quina diferència respecte a tot l'esforç que han suscitat tants mitjans de comunicació, parlant pel fi del món, anunciat pels calendaris mayes. Pensem més en veure on construim la nostra vida, si en profecies falses o en aquest Déu que tan ens estima i ens convoca a viure una franternitat que sempre està en creixement.

BONA FESTA DE FAMÍLIA

Retaule Altar Major, catedral de Tortosa

Una salutació a tots els nens i als pares i mares que tant els estimen, els avis també faran festa i sentiran de prop la visita i l'estima dels seus fills. Que l'alegria sigui el to d'aquestes festes que no poden quedar-se només en les tradicions, sinó que han de creixer per viure el Nadal en aquest món canviant i tantes vegades difícil.

Confirmacions a Bítem i Alcalà de Xivert

Confirmacions a Bítem

En aquest mes, he recorregut la diòcesi de punta a punta, celebran el sagrament de la Confirmació, Alcalà de Xivert, Bítem, Benicarló, Santa Bàrbara, Tivenys...

Celebrar la confiramció en aquest moment de l'any té un gran significat al situar-ho dins del temps de l'Advent, marcat per l'esperança. És una possiblitat per continuar la resta del curs escolar, com un desenvolupament de la realitat viscuda en la celebració de la Confirmació. Sabrem aprofitar-la?

Les confirmacions sempre tenen aquest doble sabor d'alegria, pel do de l'Esperit en tants joves, i al mateix temps de gran preocupació perquè moltes vegades sembla que tot acaba allí i no doni fruit. Possiblement no tenim criteris per medir els efectes del do de l'Esperit en el cor de les persones. Sempre ens caldrà un actitud de confiança, que mai els joves puguin veure en els nostres rostres la recriminació que els diu: no ho feu bé, no esteu a l'alçada.

Confirmacions a Alcalà de Xivert

Cert que l'educar implica també una correcció per estimular la decisió de les persones, però en l'ordre de la fe, la útlima paraula la té l'acció de Déu en la resposta de cadascú. A nosaltres ens cal ser com Joan el Baptista, preparar el camí, acompanyat del nostre propi testimoni.

Ordenació diaconal

La ordenació d'un servidor de l'Evangeli, és una bona notícia per tota l'Església. El passat dia 5, a la parròquia de Flix, vaig ordenar diaca a Tomàs Biernés.

Una celebració intensa i molt participada. Una gran presència de sacerdots diocesans i de religiosos de la Sagrada Família, doncs Tomàs va treballar durant molts anys en un col·legi d'aquesta congregació.

Déu crida constantment i el tema fonamental és veure com en aquest moment, les comunitats cristianes tenen necessitat de pastors. No fa falta que Déu ens cridi per telèfon a cadascú, es clara la seva crida perquè Ell, des del principi, vol incorporar tots els homes a la seva família, a l'Església.

Tomàs realitzarà el seu ministeri diaconal a les parròquies de Flix i Riba-roja. Serà una nova etapa per la seva vida, que ara, en un moment ja de maduresa vol ser instrument de l'Evangeli per als demés.

El Senyor l'acompanya, l'Església se n'alegra i jo, com a bisbe, dono gràcies a Déu, per aquest nou diaca, que està obert a ser un dia, ordenat prevere.

El seu testimoni pot ser una crida per a altres que en una edat semblant a la seva també poden fer de la seva maduresa una ofrena per al servei del ministeri eclesial.

M'acomiado de totes les comunitats monàstiques de la diòcesi

Estic a la porta d'entrada a la Clausura de la Cartoixa de Benifassà.

És una visita de despedida amb les germanes que perseveren en aquest monestir envoltat de muntanyes, en un gran silenci.

Aquesta visita recorda també, les que ja he fet a totes les comunitats monàstiques de la nostra diòcesi. En la meva vida com a servidor de l'Evangeli, la vida monàstica sempre ha tingut una presència especial. Em sento molt acompanyat per tantes comunitats que a soles, davant d'Aquell que coneix els cors de cadascú, preguen; i amb la seva vida fraterna donen testimoni de la força renovadora de l'Evangeli.

En el cor de la nostra cultura, tan marcada per l'espectacle, per fer-ho tot visible, per fer confessions públiques davant les càmares de la televisió, aquestes dones que estimen al Crist i preguen per l'Església i per tots els homes són testimoni d'autenticitat, que sempre caldrà agrair a Déu.

Nomenament com a Bisbe electe de Mallorca

Tot i els rumors, fins que no parla la sala de premsa del Sant Pare, no hi ha res. Aquest nomenament, per a mi ha estat una sorpresa anunciada, però una sopresa. Un servidor de l'Evangeli no va mai a cap lloc, sinó que realment és enviat. Jo accepto amb alegria aquest enviament que en nom del Senyor m'ha proposat el Sant Pare.

És difícil després de 15 anys marxar a una nova diòcesi. Encara que de Mallorca en tinc molts coneixements, en realitat és molt desconeguda per a mi.

És un moment en el que s'uneixen una sensació d'acabament i al mateix temps d'obertura a una nova realitat. A la diòcesi de Tortosa he après a viure el meu ministeri amb un to familiar. Si l'Església és la família de Déu, com recorda el Papa Benet XVI, la diòcesi intenta ser-ne un reflex. És des d'aquest tarnnà que és posible anar fent aquest camí, i en una família, participant dels moments d'alegria i ajudar a superar els que no ho son tant. Gràcies a això, aquí he après moltes coses, he compartit molts moments de vida eclesial i  tots tenen el rostre de la Verge Maria i el que provoca al poble de Déu. De forma particular, Lourdes, La Cinta, Vallibana, La Misericòrida, La Salut, Fontcalda... sempre la Mare de Déu que ens mostra a Jesús i ens acompanya en el seu seguiment, ens uneix com a poble en una mateixa devoció.
Un record per tants joves de la diòcesi que m'han omplert d'alegries i m'han donat raons d'esperança en el futur, tants i tants que tiren endavant amb l'impuls de la Jornada Mundial de Juventut que vam viure amb tanta intensitat al nostre bisbat. I amb aquest record també em ve a la ment el Seminari, que sempre he portat al cor i en la meva preocupació pastoral.

Ara Mallorca se'm presenta com una societat canviant, però al mateix temps amb unes arrels fortíssimes de vida crsitiana i amb un impuls missioner de gran abast. El meu programa per començar és senzillament escoltar i compartir. Seré un més com a cristià en aquesta diòcesi, en la que tinc la missió de ser el pare i pastor en nom del Senyor. És una novetat que d'alguna manera està dibuixada ja a través dels coneixements que tinc de la diòcesi, i sobretot de les persones que conec. M'agradaria molt continuar allí com un bisbe familiar, pròxim, però sobretot com un ministre del Senyor, perquè en realitat la simpatia és un valor, però el més gran que pot aportar un bisbe és l'Evangeli de Jesús, que és font de vida, d'una vida que salta fins a la vida eterna.

 Bisbat de Tortosa
 

Bisbat de Mallorca

Festa del Reservat

Festa en la que el presbiteri diocesà reviu els inicis del seu camí. És la festa que celebra el primer dia de la presència de Crist, en l’Eucaristia, a l’Edifici del nou Seminari. Aquest anys hem celebrat el 61è aniversari. Varem contar amb una aportació molt reeixida i esperançadora del vice-rector del Seminari Interdiocesà Tarraconense,  Jaume Casamitjana. En la celebració de l’Eucaristia i en la renovació de la Consagració del Seminari també ens acompanyaren el grup coral dels antics alumnes de La Salle, de Benicarló, i no va faltar la presència dels directius de les institucions educatives que, avui, continuen la tasca de formació humana i cristiana que sempre ha desenvolupat el Seminari, com a possibilitat oberta a la crida del Senyor. En tot això cal donar les gràcies al sr. Rector del Seminari pel seu treball en el camp de les vocacions.

Confirmacions

Confirmacions a Ascó

Confirmacions a Riba Roja

Molts dissabtes i  diumenges són per a mi dies de confirmacions. És una oportunitat per entrar en contacte amb la vida de les comunitats parroquials, amb la presència de “cares noves”. Pares i padrins dels confirmats acompanyen en aquest moment als joves. És una oportunitat perquè puguin veure i escoltar el missatge de la fe, proclamat i celebrat. Els confirmats són menys que en altres moments però en general es nota més atenció, més participació en aquest esdeveniment que vol mostrar-los que son estimats per Deu en Jesucrist, que actua per l’esperit que habita al seu cor. És una festa, una nova Pentecosta. Certament, molts es pregunten, i després què?  Després no pot repetir-se el mateix que hem fet per arribar fins aquest punt. Calen noves propostes pastorals i nous acompanyants.

Confirmacions a St. Jaume d'Enveija

Escolans de Sant Jaume d'Enveija

Confirmacions a Deltebre -St. Miquel

Confirmacions a Deltebre - L' Assumpció

Confirmacions a Alcanar

Congrés Nacional de Pastoral Juvenil a València

Participo en el Congrés Nacional de Pastoral de Joventut a València. El marc de la seva celebració ja indica una gran novetat: celebrar un congrés en una Catedral vol recordar que la finalitat de l’acció Pastoral és acompanyar als joves en el seu camí i anunciar-los a Crist, Llum i Salvació. La nostra diòcesis va participar amb una presència nombrosa. En les diferents aportacions sempre s’assenyalaven les dificultats que viu un jove per a ser cristià però, sobretot, es convocava a la comunitat eclesial a posar-se en camí, a creure en la força de l’evangeli, en la seva capacitat de curar les ferides que provoca una forma de vida massa centrada en el jo, amb una forta mancança  d’esperança i amb un sentit de la festa i de l’alegria molt vinculat al plaer immediat.

Trobo que pot ser una crida enmig d’un cert desert i, sobretot, una convocatòria a tots els cristians a viure la Fe com a llum de món.

Una nova responsabilitat

Una nova responsabilitat que sobretot és una oportunitat nova per compartir, per experimentar el que significa ser membre de l’església. El Sant Pare m’ha nomenat membre del Consell Internacional per a la Catequesi, un organisme situat en aquest moment en la Congregació per al Clergat i que té com a missió assessorar en els temes de la catequesis a la Santa Seu. Aquest nomenament inclou també a tots aquells que col·laboren habitualment en aquesta responsabilitat ajudant-me a portar-la endavant.

Jornada Mundial de les Missions

 Sentit d’universalitat arrelat en la comunitat diocesana. Per mostrar aquesta realitat celebrem aquesta jornada a la parròquia de St. Llorenç de Vilalba dels Arcs. Festa senzilla però molt reeixida, bona participació del poble, que amb la pregària, i també amb la música i les danses, manifesta la seva alegria. L’ anunci de la Fe que realitzen els nostres missioners i missioneres és com una senyera que ens anima a realitzar el mateix aquí entre nosaltres. Gràcies a tots aquells que van fer possible aquesta diada festiva i entranyable en aquest poble laboriós i creatiu.

Participo en el III Congrés de les Hospitalitats de Lourdes

Es realitza a Tortosa el III congrés de les Hospitalitats de Lourdes de les diòcesis de la Tarraconense i de Barcelona. Anar a Lourdes, viure el seu esperit, és una entorxa que il·lumina i escalfa la vida de moltes persones seguint els passos de Sta. Bernardette, baix la mirada atenta de la  Mare de Déu. Aquest congrés ha mostrat el valor de la Fe en relació amb situacions difícils com són la malaltia, l’ancianitat o la discapacitat. Aquest és un tema fonamental de la vida de l’església en el que es desperta un sentit de pregària i de solidaritat, animats per la intercessió maternal de la Verge Maria.

Trobada de Catequistes

La celebració de l’Any de la Fe és una crida per a tots. En aquest any, la trobada d’inici de curs al Seminari el passat dia 20 d’octubre, es va transformar en un recés en el que tots els catequistes que van assistir van escoltar de nou la crida a recórrer el camí de la Fe. De vegades penso que tots estem molt preocupats en com farem la catequesi i certament, aquesta dimensió més pedagògica és molt important, però el mes decisiu és què transmetem, i més en concret, de qui parlem en catequesi. Això situa en el centre d’aquesta acció eclesial l’anunci i l’encontre amb Jesucrist.

Festa de Sta. Teresa, 15 octubre

 La festa de Sta. Teresa em dur al Col·legi Teresià.  Sta Teresa fou una dona lliure i decidida a portar endavant la missió que el Senyor li havia encarregat: impulsar dins la vida dels cristians la pregària com a camí d’amistat amb aquell que “sabem que ens estima”. El Col·legi estava ple de vida, els nois i les noies alegres, es notava que era un dia de festa. A la tarda vaig presidir l’Eucaristia al Monestir del Sagrat Cor de Jesús d’ Amposta. Era com l’altra cara de la moneda, la interioritat, el cant suau, el silenci, però igualment l’alegria d’una comunitat que roman permanentment en la seva vocació contemplativa.

Comença l'any de la Fe a les diòcesis

Comença l’ any de la Fe a la diòcesis. Celebrem l’eucaristia perquè la Fe és un do que ve de dalt i, acollit, transforma la nostra vida. Aquesta celebració en la que participem un àmplia representació de tota la diòcesis va ser especialment sentida i és com una paràbola del que cal fer durant aquest any: escoltar de nou la paraula de Déu, viure la presència salvadora del Senyor en els sagraments i comunicar la fe als demés a través de les obres de justícia i caritat i també de la Paraula que argumenta sobre el significat de l’Evangeli. En aquesta celebració va prendre possessió el nou Degà de la Catedral, mn. Arín. Segur que s’entregarà de tot cor a aquest nou Server. Demanem-ho al Senyor

.

Confirmacions a Bot i Campredó

Confirmacions a Bot

Confirmacions a Campredó

Comença el nou curs pastoral, comencen les noves oportunitats per la transmissió de la Fe. La celebració de la confirmació en Campredó i Bot són com una senyera que obre el camí. Els joves confirmats podran continuar el curs seguint el itinerari de la comunitat parroquial. Els joves són un objectiu preferent en la nostra acció, els adults hem de creure que és possible acompanyar-los i ajudar-los a conèixer l’Evangeli.

Jornada de Formació Permanent del Presbiteri diocesà

 Com ja és tradició a l’ inici del curs pastoral tot el presbiteri dedica uns dies a la seva formació permanent. Davant la declaració del doctoral de Sant Joan d’Àvila vam dedicar un dia sencer a aprofundir en aquesta figura tant actual de sacerdot. La seva vida va ser marcada per la pregària, l’estudi i la predicació. També varem afrontar els temes de l’any de la Fe i varem contar amb la presència de mn. X. Morlans, que de nou, ens va proposar camins per al primer anunci de la fe. És important conèixer experiències però el més necessari és tenir el coratge de proposar la fe.