Baixada de la Mare de Déu de la Cinta

24/03/12

Des de que sóc a Tortosa, la nit del 24 de març té un especial encant. Ens apleguem a la Capella de la Santa Cinta per reviure un esdeveniment que ha marcat la tradició espiritual del nostre poble tortosí. La mare de Déu en els inicis de la restauració de la diòcesis, a finals del s. XII, també ha volgut estar present entre nosaltres. És com una actualització de la seva presència al Cenacle durant la Pentecosta, moments abans de que els Apòstols sortissin a anunciar la Bona Nova. Però no sé si hem après la lliçó, si de veritat som devots de la Mare de Déu, ens cal parlar més d'ella, i amb ella caminar cap al seu fill Jesús.

Formació Permanent del presbiteri i dels diaques permanents

26/03/12

El dilluns ens reunim per la Formació Permanent, entorn al tema de l'homilia. La ponència és a càrrec de mn. Florencio Abajo, sacerdot de la Germandat del Operaris i director de la Casa de la Biblia. La homilia és una qüestió cabdal dins la celebració de l'Eucaristia. Ens va recordar que a l'hora de predicar hem de tenir en compte les lectures bíbliques, ens cal preguntar-nos sempre què diu el text, què em diu a mi i què diré a la gent. Això demana coneixement de la Sagrada EScriptura i també coneixement de les persones, i sobretot, una estima que les situi en la perspectiva de la seva realització plena, és a dir, de la seva salvació.

La Formació continuarà ara intentant renovar la meva predicació, tinc una prova pròxima, el dia de la Missa Crismal, el dilluns dia 2.

Trobada Diocesana 2012

25/03/12

El diumenge dia 25 vaig presidir la Trobada Diocesana. Una jornada plena de riquesa: xiquets, joves, adults, de moltes parròquies de la diòcesis, de diferents edats, de moviments i associacions... tots units vam omplir de vida el Seminari, en una diada sota un lema que sempre il·lumina el nostre caminar: La Paraula és Vida. La nostra reunió va fer palpable el que proclama el salm: "Què n'és de bo i agradable, viure tots junts els germans" (Sl. 133)

Cada grup d'edat, els menuts amb les famílies, els joves, els adults, van gaudir del seu temps de formació i el seu espai de festa. Tots vam compartir i ens vam aplegar sota un sol, a vegades difícil de soportar, entorn a la taula de la Paraula i el Pa de Vida: vam celebrar l'Eucaristia. Així vam manifestar que no podem viure sense aquesta trobada intensa a la que el Senyor cada diumenge ens convoca. Desitjo que aquesta diada sigui un impuls per revifar l'¡experiència comunitària de les parròquies i per ajudar-nos a descobrir que, com a crsitians, sempre tenim que viure essent escoltadors la Paraula, per fer-la vida.

Pasqua

Tot comença amb la Vetlla Pasqual, on l'Església guiada per la llum de Crist Resuscitat escolta de nou la Paraula que l'ajuda a comprendre el sentit de tota la Història de la Salvació i la seva plenitud en Jesús. I amb l'aigua del bateig posa de relleu que tots estem convocats a participar de la vida del Resuscitat, engendrats per l'Església en les aigües baptismals, la Confirmació i l'Eucaristia.

Vetlla Pasqual, renovació de la nostra identitat de batejats, record que il·lumina el nostre futur, ens assenyala un camí a seguir que porta a la vida, és el camí de Jesús que passant per la mort, arriba a una vida inimaginable.

El matí de Pasqua, amb la Missa i les seves manifestacions populars, la festa al carrer de les famílies, és un esclat de vida nova, un signe d'esperança que ningú ens pot arrancar i que ens dóna coratge per continuar estimant a Déu i als demés com Jesús ens va mostrar.

III Fòrum de Pastoral amb Joves

24/03/12

La pastoral de joves constitueix un tema de particular interès de cara al futur. Millor dit, és el futur! Tot i que els moments que estem vivint pot resultar difícil. En aquesta etapa de la vida el valor de la llibertat és fonamental, educar-la i promoure-la també. L'Evangeli cal proposar-lo, necessitem testimonis vius i també un ambient de vida que ajudi a consolidar aquells descobriments que es van fent en el propi camí de la fe. Sempre caldrà mostrar a Crist com amic i com a Mestre de vida i confiar tot el nostre esforç, de qualsevol proposta educativa, a Ell, que a través de l'Esperit Sant, actua com a Mestre interior que allibera i il·lumina.

Dissabte Sant

És el segon dia del Tridu Pasqual. L'Església es manté juntament amb Maria, la Mare de Déu, i les dones que van acompanyar a Jesús, al sepulcre, fent memòria de la seva Passió i Mort. Els altars de les esglésies estan despullats, solament la pregària dels salms acompanya aquest dia.

En aquest context, l'Església confessa que Jesucrist davallà als inferns. Una afirmació que ens recorda que la salvació de Crist arriba a aquells que han mort i permaneixen en la buidor i el silenci. "La baixada als inferns és l'acompliment, fins a la plenitud, de l'anunci evangèlic de salvació" Catecisme de l'Església Catòlica 434.

Dissabte Sant dia de silenci i d'espera, memòria de tantes foscors, anunci d'una nova aurora de vida.

Missa Crismal

02/03/2012

Missa Crismal, cor de tota la diòcesi, representada pel Bisbe i el seu presbiteri, els diaques, els seminaristes, membres de la vida consagrada, fidels de moltes parròquies. Celebració que mostra la realitat de l'Església com a obra de l'Esperit Sant. Consagrem el Sant Crisma que acompanyarà la celebració dels sagraments del Baptisme i la Confirmació, de la Ordenació de Bisbes i Sacerdots, de la dedicació d'altars i temples on se celebra l'Eucaristia. Tota una imatge de la realitat de l'Esgle´sia com a obra de Déu, com a família que Ell mateix s'ha escollit per fer-se present en el nostre món i mostrar en el testimoni dels cristians el seu amor per tots.

Festa d'acció de gràcies pel presbiteri diocesà que renova les promeses del dia de la seva Ordenació Sacerdotal. Acció de gràcies per aquells mossens que celebren el 50è i 25è aniversari d'ordenació. Acció de gràcies per la fidelitat, tot i les dificultats.

En aquest dia convido especialment al presbiteri a caminar ben units perquè el Senyor vol que siguem "Un". Creure en l'Església, que és una, comporta preferir la comu-unió amb els germans preveres, que a caminar tot sol, vol dir anteposar la col·laboració a l'individualisme d'una obra, tot i que fos perfecta. Una cosa és certa "no estem cridats a salvar-nos tots sols" (Beat Manuel Domingo i Sol).

Benedicció i inauguració del Monument del Natzarè, a Vinaròs

23/03/12

Vaig beneir una imatge original del Natzarè. L'artista ha representat al Crist en el centre del món, lligat per múltiples forces, que el porten a la mort, però lliure en el seu caminar i ofrena al Pare. Tot sobre una roca molt consistent, se'm figura com la consitència de la fe en Jesús que ens permet viure les dificultats des de la llibertat i la donació de nosaltres mateixos, des de la confiança en un Déu que sempre ens acompanya i ens espera.

Tot es va realitzar amb la companyia d'un lluminós poema i un cant entranyable molt apropiat per aquell moment. La meva gratitud a la Confraria de Jesús Natzaré i el Sant Sepulcre per aquesta iniciativa, així com al sr. alcalde i les autoritats que la van recolzar.

Divendres Sant

La celebració d'aquest dia és austera i sòbria, però amb un punt d'esplendor. El seu centre és la Creu. Llegim la narració de la Passió segons sant Joan i a la seva llum adorem la Creu, perquè per ella ens ha vingut la salvació, o com diu santa Rosa de Lima: "No hi ha cap més escala per a pujar al cel, sinó la Creu".

Mirant la Creu, fem memòria de tots aquells crucificats que viuen arreu del món. És una pregària universal per tots, sabent que els cristians no busquem el dolor, però que quan ens enfrontem a ell pot adquirir un nou significat, si s'uneix al dolor de Crist: "Crist va patir per vosaltres, deixant-vos un exemple perquè seguiu les seves petjades" (1Pe 2, 21). Qui es deixa il·luminar per la Creu, pot afrontar el dolor i lluitar per intentar superar-lo.

Ens aquests moments de dificultats per a tantes famílies, la Creu no solamen recorda les seves ferides, sinó que mirant al Crucificat podem rebre un impuls de coratge, de confiança perquè la Creu porta a la Vida.

Benedicció de Rams a la Catedral

La presència de tants xiquets amb els seus pares és un motiu de gran goig en aquest Diumenge de Rams. Els seus ulls manifesten l'alegria, els seus rams són una memòria d'aquells altres que a Jerusalem aclamaven a Jesús. De vegades penses, quin gran gest d'esperança és portar fills al món! Els nens són sempre un anunci del futur, si no els tenim, el nostre futur es debilita.

Diumenge de Rams iniciem la Setmana Santa. Escoltem la narració de la Passió del Senyor. Més tard, les confraries treuran pels nostres carrers els passos que representen els moments més significatius del camí de Jesús capa la Creu. Molta gent s'apropa en aquests dies als signes cristians. És una crida a tota la comunitat cristiana a viure intentsament aquests moments que també podem compartir amb tots aquells que aquest diumenge han decidir contemplar la processó i participar en la benedicció i en la Missa de Rams.

Una tarda a Benicarló, pregària i novetat de vida cristiana

Vaig assistir al pregó de la Setmana Santa benicarlanda. El director diocesà de Càritas, el sr. Agustí Castells, va proclamar, recolzant-se en els diferents passos de Setmana Santa de Benicarló la Passió i Mort del Senyor amb tot el seu significat salvador. Va ser un discurs entranyable i al mateix temps inquietant, ens va recordar que el crucificat ha assumit, ha fet pròpies les Creus de tants crucificats del nostre món... ens va convocar a compartir la creu amb els demés, anant caminant darrera de Jesús.

Més tard, vaig presidir una celebració de gran significat: l'elecció per a ser batejada d'una jove que s'ha preparat durant un temps per introduir-se en la vida cristiana. És elecció perquè això significa que som cristians per la gràcia de Déu, i tot i que aquesta jove també ha elegit ella ser cristiana, en últim terme, si ho ha pogut fer és perquè l'esperit de Déu ha treballat el seu cor, i aquesta celebració ho posa de relleu.

Acabo la tarda, a la parròquia de Sant Bertomeu, en lúltim dia del novenari del Sant Crist de la Mar. Una església atapeïda, signe d'una devoció gran del poble de Benicarló. Les meves paraules se centren en el significat de "la fe que es realitza en l'amor" i al mateix temps també com l'amor de Crist és el fonament de tota vida cristiana i l'ancla que fa que, encara que a vegades passem per una mar molt agitada, tinguem la certesa d eno estar perduts ni abandonats. Ningú ens pot trencar el vincle que ens uneix a l'Amor del Crist. És la fe qui ens introdueix en aquesta realitat i ens sosté.

Dijous Sant

Avui s'inicia la Pasqua del Senyor. L'Església ens convida a entrar en el camí de Jesús, en el que es revelarà que és el nostre Salvador.

Dijous Sant. Fa memòria de l'Últim Sopar de Jesús, en el que Ell anuncia el significat de la seva mort. En aquest Sopar Jesús va mostrar el seu Amor a través de tres signes:

rentar els peus als deixebles i mostrar i que lo seu era estimar i servir;

anticipar amb els dons del Pa i del Vi, la seva Passió redemptora "és el meu cos, lliurat per vosaltres... és la meva Sang, vesada per vosaltres";

va confiar als seus apòstols aquest do per al futur de l'Eglésia: "feu això en memòria meva." Així instituí el Sacerdoci ministerial.

Dijous Sant, pòrtic del Tridu Pasqual. Entrem amb Jesús en la seva "hora", en la seva ofrena al Pare.

Aniversari del traspàs del Bisbe Moll

23/03/12

Fem memòria de qui va ser pastor d'aquesta diòcesis: Don Manuel Moll i Salord. És un acte d'agraïment i solidaritat viscut des de la fe en Déu que ens a promès una vida més forta que la mort. De nou el Cabildo Catedral compleix una missió representativa de tota la diòcesi. Pregar per tot i pregar pels nostres pastors. Don Manuel va viure temps difícils, però va tenir el coratge d'intentar realitzar un projecte que va convocar a tota la diòcesis: construir el nou seminari amb totes les seves conseqüències de formació cristiana i humana i d'impuls vocacional.

Desè aniversari de la Processó de la Mare de Déu dels Dolors, Sant Jaume d'Enveja

Participo en el dia final del Septenari de la Mare de Déu dels Dolors i després en la processó que es va realitzar per tot el poble de Sant Jaume. Amb una nutrida participació, acompanyats de la banda municipal, que ens oferia unes peces musicals molt apropiades i d'una nit esplèndida, caminàvem pel carrers acompanyant la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. Tot un signe de pietat popular que posa en Maria la pregària davant les dificultats de la vida. Qui no té un dolor que el fa sofrir? O, sinó, ja és prou mirar al voltant... Mirant a la Mare de Déu, tot adquereix una nova dimensió, marcada per la serenor i la confiança. Certament, el sofriment va tocar el seu cor, però la seva fe en Déu i els seus designis, el va transformar.

Feliç tu, Verge Dolorosa, perquè has cregut;

feliç tu, que continues sent aurora i porta de la nostra salvació.

Conferència en la Universitat de La Salle, Madrid

22/03/12

Convidat per l'Instituto San Pio X de Pedagogia Religiosa, vaig participar en un Seminari de professors, sobre el tema: "La catequesis, hoy en España: orientaciones y desafios". En aquest campus universitari, ple de facultats d'estudis civils, s'aixeca aquest institut que forma a futurs responsables de l'ensenyament religiós i de la catequesis. Combina i integra les ciències humanes i la teologia.

La meva exposició va acabar amb un diàleg sobre el gran tema de la transmissió de la fe avui en dia. Tots vam remarcar la importància del testimoniatge, de la relació personal i de l'experiència comunitària en el procés de l'educació de la fe.

La convocatòria a una Nova Evangelització és un nou horitzó que convida a plantejar l'acció catequètica des de la perspectiva de la proposta de la fe i de la seva educació a través d'un procés que uneix la Paraula i els sagraments, resposta personal i experiència comunitària, identitat i vinculació al Crist i servei al demés.

Nova congregació al nostre bisbat

21/03/12

Donem la benvinguda a les germanes missioneres Serventes de la Santíssima Trinitat.

Elles venen de Filipines i estan vinculades a nosaltres a través del testimoni de el beat Jacint Orfanell i sant Francesc Gil de Frederic, que varen viure un temps a Filipines abans de marxar cap al continent.

Ens alegrem per la seva presència, perquè més enllà de la missió concreta que les configura com a Institut Religiós, volen ser unes dones consagrades en el seguiment radical de Crist pobre, verge i obedient.