És molt bonic tornar a viure aquelles experiències que han configurat la teva vida des del principi. De molt petit muns pares em van portar a visitar la Mare de Déu dels Desemparats. En la meva visió de xiquet, em semblava algo meravellós. La imatge de la Mare de Déu, em semblava que estava suspesa enlaire i baix, tanta gent mirant i pregant. Enmig, multitud de ciris, tot provocava proximitat i admiració. Després, pels carrers, les flors i l'aclamació de la gent. Aquest diumenge dia 13, he tornat a València, a reviure aquesta devoció tan entranyable. Ha estat un bany d'emoció religiosa, sempre les festes de la Mare de Déu, a València i a tot arreu provoquen una experiència de germanor especial, marcada per l'alegria. És un gran do que Jesús ens ha deixat, tenir a Maria com a Mare nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.